Amb motiu de l’obertura d’una nova secció dedicada als emprenedors que han deixat empremta, AIJEC entrevista a una figura clau en la història de l’associació i de l’empresariat català: Santi Tarín Puig. En aquesta conversa propera i plena d’anècdotes, Tarín repassa els inicis d’AIJEC, les seves experiències com a vicepresident europeu de JEUNE, i reflexiona sobre els valors que han guiat la seva trajectòria.
Una lectura imprescindible per entendre com es construeix una xarxa empresarial amb visió i compromís.
L’entrevista amb un Vell Jove Empresari
Amb aquest número obrim una nova secció en la nostra publicació. En aquesta secció entrevistarem a empresaris que han triomfat professionalment i que en el seu dia van ser Joves Empresaris de l’AIJEC.
El primer entrevistat és en Santi Tarín Puig, exvicepresident fundador d’AIJEC, exsecretari general de PIMEC, expresident d’AIJEC i exvicepresident de JEUNE (Joves Empresaris Europeus).
AIJEC- Bon dia Santi, com van els negocis?
STP- Tan bé com l’AIJEC. Veig que esteu fent força coses i que l’esperit dels que la vam fundar segueix viu.
AIJEC– Com va néixer l’AIJEC ?
STP- Va néixer a Madrid, curiós no, doncs sí, en Pepe Barroso i els seus coneguts van crear l’AJE i dos catalans en César Ramírez i jo ens hi vam apuntar.
En César va assistir a la Junta constituent, li van donar el meu telèfon, li van demanar que qui carai érem nosaltres a qui ningú dels madrilenys coneixia i va tornar cap a Barcelona.
AIJEC– Per què en César President?
STP– Molt senzill, ell va ésser qui va fer la primera trucada. Vam quedar en una “cita a ciegas” a un bar del carrer Santaló. Ambdós ens vam descriure i així va començar tot, l’any 1985, ara fa 20 anys.
AIJEC– I Madrid que hi deia?
STP– AJE va recolzar els nostres començaments. Recordo la primera reunió a l’hotel de la Torre Catalunya, que per cert vaig finançar doncs encara no teníem recursos, a la que van assistir dos membres d’AJE per donar suport i també representants de Jovenes Iniciativas Empresariales, organització juvenil de la patronal Foment del Treball, liderada per Joan Rosell, qüestionant la nostra existència.
La reunió va ésser un èxit i tant ho va ser que l’AJE va veure de seguida que AIJEC no seria una delegació regional sinó un ens amb criteri propi.
AIJEC- Com s’han desenvolupat les relacions amb AJE Madrid?
STP- La relació amb AJE Madrid sempre ha estat complicada. Durant la primera etapa, com Vicepresident i amb César al front, ens va costar molt fer entendre que ells representaven els Joves Empresaris de Madrid i no pas als d’España, doncs als catalans ja els representàvem nosaltres.
Després, ja com President, cap el 1995 vam aconseguir unir esforços a España i l’Aijec en va sortir reforçada a España i a Europa.
AIJEC- I això?
STP- En Garamendi presidia la CEAJE, que era la confederació espanyola, però li mancava Catalunya. Al mateix temps Catalunya era present a Europa, amb una Vicepresidència a JEUNE.
AIJEC- Aleshores España comptava amb una vicepresidència Europa de Joves Empresaris?
STP- Doncs no. Jo vaig aconseguir ésser nomenat vicepresident de JEUNE, es a dir, vicepresident dels Joves Empresaris europeus representant a un col·lectiu de, crec recordar, sis-cents associats catalans, quan el president, Mario Minoja, en representava 110.000 d’italians.
No conec un altra cas de representació patronal a Europa de Catalunya com país sens passar per Madrid.
AIJEC- Com ho vas aconseguir?
STP- Inicialment la possibilitat i després el recolzament van venir de la mà d’un gran home, n’Agustí Contijoch, en pau descansi, President de PIMEC, amb qui havia coincidit a la seves Juntes, primer com Responsable de Comunicació i més endavant també com Secretari General.
Recollint el fil perdut d’en Garamendi i la CEAJE, la meva proposta era de reconciliació i com es diu en tècniques de negociació de Win-Win. Bàsicament consistia en que AIJEC s’associava a CEAJE, aquesta s’adheria a JEUNE i a l’AIJEC s’establia l’oficina de relació de CEAJE amb Europa amb la Vicepresidència de Jeune a càrrec del President d’AIJEC.
L’acord era bo per tothom i així es va mantenir mentre vaig ésser president.
Com veus, el vostre periòdic del 2n quatrimestre estava errat, doncs AIJEC és membre fundador de JEUNE, dés l’any 1993 i això va ésser gràcies al meu amic Agustí Contijoch i no pas des de febrer de l’any passat com així deia la notícia.
AIJEC- Ara AJE torna a ser membre de YES. Que diferencia YES de JEUNE?
STP- YES representa a Europa als Joves Empresaris de les patronals de les grans empreses, com CEOE, COFINDUSTRIA, etc. i JEUNE representa a les de les petites i mitjanes com PIMEC-SEFES, CECOT, CONFAPI, etc.
AIJEC- Es veu que tu li has dedicat força temps a l’AIJEC. Ha valgut la pena?
STP- Es clar que sí. El projecte Joves Empresaris és molt sòlid. Ja té vint anys i els que li queden. L’idea de reunir gent jove emprenedora era i és molt bona, doncs son moltes les iniciatives que surten plegats. Pocs projectes hi ha que hagin demostrat aquesta sostenibilitat.
AIJEC- Quines recomanacions dones als socis i a la Junta actual?
STP- En primer lloc que segueixin “jubilant” de la Directiva als majors de 40 anys. Els joves han d’ésser els que manin. Jo encara soc soci, amb dret a pagar però no a votar. Socis com jo n’hi han de haver molts per així recolzar l’entitat.
També recomano situar l’AIJEC dins el nivell alt que va assolir quan, amb la gerència de Teresa Basilio, vam potenciar el premi Jove Empresari de Catalunya, amb la participació en el selectiu jurat de les primeres entitats catalanes, amb els seus presidents al front.
L’activitat social és un altre punt important i aquí desitjo que tinguem la sort de trobar un altre motor com la Marian Ruiz, ja no entre nosaltres, que va ésser una peça clau en l’establiment de vincles extra-professionals entre els associats. Recordo especialment sopars –col·loqui amb personalitats, parlant de tu a tu en petit comité, especialment enriquidors.
I altres projectes també força exitosos com la Comissió de estudis de Nous projectes, la Borsa de successió d’empreses, l’AIJEC capital risc i molts d’altres, etc.
Tots ells cercant la creació de noves empreses, el foment de les vocacions empresarials i l’establiment d’un fòrum per l’intercanvi de vivències i sentiments entre Joves Empresaris que sovint es troben molt sols davant les adversitats.
AIJEC- Tens algun projecte en el mon associatiu
STP- Ara toca dir: m’agrada que em facis aquesta pregunta. Doncs si. Estic en els fonaments, desenvolupant un projecte per tornar a reunir als Vells joves empresaris en quelcom que vinculi dos eixos cabdals: Empresa i Valors.
AIJEC- Éxit en aquest nou projecte i moltes gràcies.
STP- A vosaltres.
